La pel·lícula de GATTACA ens mostra una possibilitat de societat futura on el nostre destí està escrit des del moment en què veiem el món per primer cop, el nostre destí el dictamina el nostre genoma i teòricament no el podem canviar. El Vincent és una de les persones que no ha tingut gaire sort en la societat que es trova ja que el seu genoma no alterat (ell va ser fruit d'una relació sexual i no va ser format en un tub de laboratori i millorat a posteriori) no li permet arribar a alts càrrecs ni a un bon futur. Per aquest motiu, en Vincent decideix fer-se pasar per una persona vàlida (així s'anomenen les persones amb les millors qualitats genètiques) per tal de complir el seu somni de viatjar a l'espai, el qual mai hagués pogut complir des de la seva persona - un invàlid.
La meva interpretació d'aquest film és que se'ns vol fer veure d'una manero molt més exagerada una situación que ja passa actualment: les persones són rebutjades en segons quines feines o posicions pel seu sexe, color de pell, aptituds, Intel·ligència, talent… En la pel·lícula això es reflecta amb discriminació genètica, a partir de la qual els vàlids adquireixen un complexe de superioritat sobre els invàlids, però per això és important tenir en compte a on arriba en Vincent, ja què ell no deixa que el que en teoría és el seu destí, li impedeixi fer el que realment vol aconseguir, de tal forma que els seus gens no limiten les seves possibilitats, com podríem creure a l'inici del film.
La meva opinió sobre aquest film és que planteja qüestions ètiques importants que poden tenir validesa en un futur com el del llargmetratge o en una societat com l'actual. També planteja diversos paradigmes biològics que són avançats per al temps de publicació de la pel·lícula, però que no tenen un fundament descabellat i que fins i tot, podrien arribar a produir-se si no s'han produit. Per tant, el film és una bona font d'inpiració ética però també científica per tots els temes que abarca.