Daphnia (dàfnia o puça d'aigua)

La Daphnia, en català dàfnia o puça d'aigua, és un gènere de crustacis planctònics d'ordre dels Cladòcers. El seu nom vulgar de puça d'aigua prové de la seva forma de nedar "saltadora", encara que les puces, en ser insectes, estan molt allunyades de les dàfnies. Són emprades, assecades, en aquariologia, com a aliment dels peixos

El gènere Daphnia es caracteritza per tenir el marge dorsal de les valves perllongat per una espina terminal posterior. Dins d’aquest gènere hi ha diverses espècies (150) com són: D. magna, pròpia d’aigües eutròfiques i contaminades, D. Bolvari, molt rara, apareix a Mallorca, D.atkinsoni, d’aigües més mineralitzades, D. pulex i D. Longispina, més petites, tenen l’efipi més triangular i els ous amb els eixos més grans paral·lels al dors de l’animal. Moltes de les espècies de les daphnis estan considerades com amenaçades. Les següents estan llistades com a vulnerables per la UICN: Daphnia nivalis, Daphnia coronata, Daphnia occidentalis i Daphnia jollyi.

Algunes vegades les puces d'aigua poden ser usades en certs ambients per provar els efectes de toxines en l'ecosistema, convertint-les en espècies indicadores, particularment útils a l'àrea, a causa del seu curt cicle de vida i capacitats reproductives. A causa que els òrgans interns són pràcticament translúcids, són fàcils d'estudiar en espècimens vius, podent apreciar-se els efectes de la temperatura en aquests organismes ectotèrmics. Les dàfnies generalment són usades en l'alimentació de capgrossos i altres espècies d'amfibis, com la granota nana africana (Hymenochirus biettgeri), i són també populars en l'alimentació de peixos tropicals i marins

En la següent imatge, es pot veure una dàfnia observada en un dels microscopis del laboratori a 400x. Malauradament, aquesta està morta i  de costat (les mostres de dàfnies feia dies que estaven al laboratori), i no s'han pogut apreciar totes les seves caracterísitques morfològiques.

Per tal de poder veure l'estructura d'una dàfnia, s'ha adjuntat dues imatges d'Internet (tenen diverses grandàries, des de gairebé imperceptibles, fins als 3 mm; tenen dos parells d'antenes i potes adaptades per nedar i agafar-se; les segones antenes engrandides serveixen d'òrgans locomotors):

Floridura del pa

Les floridures són fongs pluricel·lulars i eucariotes. Aquestes es reprodueixen a partir d’espores, que poden estar a l’aire flotant durant molt temps. Les espores són creades per esporangis, que són òrgans reproductors que presenten alguns organismes. Per a que creixin de manera òptima, necessiten una humitat i una temperatura adequades.

Les espores poden sobreviure a temperatures i pressions extremes. Aquests estan formats d’hifes (estructures filamentoses). El conjunt d’hifes s’anomena miceli.

En la primera imatge, just davall de l'agulla, podem observar un esporangi i al seu interior veiem espores. Tots els filaments que observem a la imatge són hifes i el conjunt d'aquestes s'anomenen miceli. A la imatge de la dreta tenim una representació gràfica (amb el nom de cada estructura) de tot el que hem observat al microscopi.

Com ja he dit, la floridura és un fong i per tant pertany al domini Eukarya i es troba dins del regne Fungi.

La imatge está vista en microscopi òptic a 1000x augments. Els éssers vius que s'observen són molt petits.

Els bacteris que s’observen són cocs, dada que sabem per la seva forma arrodonida. La major part d’ells són GRAM- (color rosa), i la pocs són GRAM+ (color blau). En realitzar un procés de tinció s’han donat aquestes dues variants ja que aquells classificats com a GRAM+ es tenyeixen perquè no tenen doble membrana i,  en canvi, els GRAM- no ho fa perquè sí que tenen. Les Gram+ tenen en lloc d'aquesta segona membrana una paret gorssa de peptidoglicans.

                            Un Spirostomum vist al microscopi

Els Spirostomums són uns protozous unicel·lulars que pertanyen al grup dels Ciliats Heteròtrics. S'alimenten de bacteris i viuen en aigua dolça. Tenen unes característiques semblants a l'Euglena. Té cilis al voltant del seu plasmalemma (Capa bilipídica) agrupats en uns pinzells anomenats cirrus. Els cirrus són uns orgànuls robustos que serveixen per moure's en el medi aquós i "caminar" sobre superfícies sòlides.