La Daphnia, en català dàfnia o puça d'aigua, és un gènere de crustacis planctònicsd'ordre dels Cladòcers. El seu nom vulgar de puça d'aigua prové de la seva forma de nedar "saltadora", encara que les puces, en ser insectes, estan molt allunyades de les dàfnies. Són emprades, assecades, en aquariologia, com a aliment dels peixos
El gènere Daphnia es caracteritza per tenir el marge dorsal de les valves perllongat per una espina terminal posterior. Dins d’aquest gènere hi ha diverses espècies (150) com són: D. magna, pròpia d’aigües eutròfiques i contaminades, D. Bolvari, molt rara, apareix a Mallorca, D.atkinsoni, d’aigües més mineralitzades, D. pulex i D. Longispina, més petites, tenen l’efipi més triangular i els ous amb els eixos més grans paral·lels al dors de l’animal. Moltes de les espècies de les daphnis estan considerades com amenaçades. Les següents estan llistades com a vulnerables per la UICN: Daphnia nivalis, Daphnia coronata, Daphnia occidentalis i Daphnia jollyi.
Algunes vegades les puces d'aigua poden ser usades en certs ambients per provar els efectes de toxines en l'ecosistema, convertint-les en espècies indicadores, particularment útils a l'àrea, a causa del seu curt cicle de vida i capacitats reproductives. A causa que els òrgans interns són pràcticament translúcids, són fàcils d'estudiar en espècimens vius, podent apreciar-se els efectes de la temperatura en aquests organismes ectotèrmics. Les dàfnies generalment són usades en l'alimentació de capgrossos i altres espècies d'amfibis, com la granota nana africana (Hymenochirus biettgeri), i són també populars en l'alimentació de peixos tropicals i marins
En la següent imatge, es pot veure una dàfnia observada en un dels microscopis del laboratori a 400x. Malauradament, aquesta està morta i de costat (les mostres de dàfnies feia dies que estaven al laboratori), i no s'han pogut apreciar totes les seves caracterísitques morfològiques.
Per tal de poder veure l'estructura d'una dàfnia, s'ha adjuntat dues imatges d'Internet (tenen diverses grandàries, des de gairebé imperceptibles, fins als 3 mm; tenen dos parells d'antenes i potes adaptades per nedar i agafar-se; les segones antenes engrandides serveixen d'òrgans locomotors):
